Programa
L’ecologia en l’arquitectura requereix deixar d’utilitzar la natura només com a mitjà d’extracció. Es tracta d’explorar estratègies resilients i adaptatives per a la transformació de ciutats i territoris, atenent el clima, la gestió de l’aigua, el sòl i la biodiversitat.
Davant del model productiu lineal, hem d’avançar cap a pràctiques basades en cicles espacials, materials i energètics. Es prioritza la rehabilitació del patrimoni construït, promovent la proximitat, l’eficiència energètica i l’economia de recursos per reduir la petjada de carboni.
La recerca de materials aborda tecnologies de processos constructius i de fabricació, integrant-ne els valors mediambientals, l’impacte social i la gestualitat. Alhora, explora el seu potencial estructural, els sistemes d’assemblatge i l’adaptabilitat al llarg del temps.
L’arquitectura requereix polítiques de l’espai que fomentin el dret a l’habitatge, la perspectiva de gènere i la interdependència. Implica repensar formes de convivència basades en la consideració, la cooperació i la solidaritat com a palanques d’empoderament social.
Les dinàmiques a escala planetària —relacions geopolítiques, marcs legislatius, digitalització o la IA— condicionen realitats locals, influint en la vida quotidiana. Cal desenvolupar una consciència crítica per poder explorar les seves implicacions i potencialitats per a la pràctica de l’espai.
L’arquitectura explora la seva dimensió poètica, atenta als contextos materials, culturals i afectius. Des d’una mirada sensible i lúdica, acull belleses inesperades, allò ordinari o la composició com a pautes generatives del projecte i el sentit de l’habitar.
