Entre paisatge, matèria i atmosfera

L’arquitectura s’aborda com a part d’un àmbit mediambiental més ampli, en lloc de com una forma autònoma. L’espai emergeix de la interacció entre estructura, matèria, condicions atmosfèriques i temps, dissolent els límits entre l’entorn construït i els seus voltants.

Des d’una perspectiva more-than-human [més-que-humana], l’arquitectura esdevé un marc on els processos materials, el clima i la dinàmica ambiental determinen com es formen i s’habiten els espais.