Treballar des del genèric

Abastant pràctica construïda i representació digital, aquesta sessió explora com l’arquitectura aborda allò ordinari com un terreny crític més que com una limitació. La restricció econòmica, les cultures constructives genèriques i els entorns produïts en massa s’entenen no com a dèficits, sinó com a condicions que configuren el pensament espacial contemporani.

Una perspectiva reflexiona sobre l’eficàcia econòmica i els paisatges pragmàtics que emergeixen de la transferència tecnològica i el desenvolupament accelerat; una altra revisita l’arquitectura moderna a través de la tensió entre banalitat, racionalitat i la possibilitat d’una “sorpresa” continua. En paral·lel, les imatges generades digitalment operen com a malentesos especulatius d’entorns familiars, revelant supòsits ocults en la cultura espacial contemporània.

En conjunt, aquests enfocaments examinen com l’atenció a allò quotidià —sigui construït o simulat— pot produir nous significats arquitectònics sense recórrer a l’excepcionalitat o a l’espectacle.