Common Accounts és un estudi de recerca en arquitectura i pràctica espacial que opera entre Madrid i Toronto. Dirigit per Igor Bragado i Miles Gertler, examina situacions on abunda la intel·ligència en el disseny, tot i passant desapercebuda.
Gran part del treball de l’estudi està impulsat per l’interès en l’autodisseny i la interfície del cos humà amb el seu entorn. El treball de Common Accounts, sovint materialitzat com a construcció, instal·lació, imatge i text, va ser guardonat amb el League Prize 2023 de la Architectural League of New York i ha estat recollit pel National Museum of Modern and Contemporary Art (MMCA) a Seül, i el Musée de Design et d’Arts Appliqués Contemporains (MUDAC) a Lausana. Bragado és professor adjunt a la Universitat IE, i Gertler és professor adjunt a la Universitat de Toronto.
PARADE!
Aquest taller proposa aprofitar les desfilades i les arquitectures efímeres com a eines pragmàtiques per a la construcció de la ciutat, per a potenciar la vida quotidiana en l’àmbit públic. Històricament, les desfilades i els festivals organitzen l’espai cívic, transmeten missatges als públics, i sovint modelen mons o realitats prospectives que encara estan per venir. Els itineraris de cercavila han produït forma urbana en ciutats com Atenes i Roma. L’arquitecte Matilde Cassani ens mostra en el seu treball com els concursos i festivals materialitzaven imatges del futur, refigurant el teixit urbà de ciutats com Palerm: transformacions permanents introduïdes amb l’assumpció d’una suposada temporalitat. De fet, aquests esdeveniments efímers sovint produeixen vestigis duradors en l’entorn viscut. Al llarg del temps, s’han organitzat desfilades per articular les relacions urbanes i transurbanes al poder i al valor. Per exemple: entre frontera i capital, o treball i mercat. Potser no és sorprenent que l’arquitectura tingui una història disciplinària en el seu disseny. L’arquitecte Charles Robert Cockerell va dissenyar l’entorn per allotjar el general i polític, el Duc de Wellington, després de la seva mort el 1852 a Londres, mentre que els arquitectes Richard Redgrave i Gottfried Semper van dissenyar el seu carruatge funerari. Des de l’època victoriana de Londres fins a la Cua de ploraners del 2022 que espera visitar la reina Isabel II en l’estat, les processons han reunit públics i materialitzat l’urbà amb multituds, mitjans de comunicació i monuments. La Cua fins i tot va precipitar el seu propi informe meteorològic de la BBC: la pràctica social del dol presentat com un acte de creació de llocs i manteniment de registres (les responsabilitats fonamentals del monument).
