Nuno Melo Sousa (1988) viu i treballa a Penafiel, al nord de Portugal, des de 2012.
Dibuixa i de vegades també pinta, però dibuixa principalment: en parets, en papers i en taules, ja que la lentitud de l’acte de construir el deixa anhelat per a l’immediat.
Nuno ha impartit classes a INDA – Universitat Chulalongkorn, Bangkok, Tailàndia, a l’Accademia di Architettura di Mendrisio, Suïssa i actualment està impartint classes de Projecto IV a l’Escola d’Arquitectura de Porto – FAUP.
Ha dirigit tallers com Porto Academy 2021, UdGirona International Workshop 2025, ha exposat els seus dibuixos i ha impartit conferències en diverses universitats i seus.
Nuno va guanyar el Premi Internacional d’Arquitectura BigMat 2023 per petita escala amb la casa T themega i està nominat al EU Mies Award 2026 amb Corcet.
Escriure i tocar música és una teràpia per en Nuno, que toca la bateria i el sintetitzador amb Muay. I li agrada dibuixar in-situ en lloc de en CAD.
One, two, three, more, many tables
Un sostre pot ser una taula.
Amb potes, braços, peus, que sostenen cossos lleugers o pesants, opacs o diàfans, suaus o rugosos.
Un pla amb quatre potes. O només tres. O dues, lligades a terra amb una superfície de taula a sobre.
Creen espais a sobre, on ens hi acotxem per veure més enllà.
Són refugi d’espais a sota, on ens estirem a l’ombra o amb por de la pluja i el vent.
Taules per seure i fer, per conversar i abrigar-se, per reflexionar o dormir.
Estructures espacials d’acer, ferro, plàstic, formigó, teixit.
A l’interior o a l’exterior: altres edificis, al parc, a la platja, al turó o a la muntanya.
Per a l’acció o l’oci.
El projecte es concep com una experiència contínua, en què l’experimentació in situ és fonamental per aprendre, i el temps dedicat al lloc on es construeixen les coses és necessari perquè el que es construeixi adquireixi la respiració de la consistència.
Com a actitud funamental, reflexionarem sobre el lloc i la finalitat, fent que el disseny sorgeixi en resposta a la pregunta com a síntesi: l’arcaic, el possible, el capaç, o fins i tot el tecnològic – la de la ingenuïtat i la virtut.
