Simulaa és una pràctica arquitectònica establerta a Naarm per Andre Bonnice i Anna Jankovic. El treball de la pràctica es defineix per una anàlisi reflexiu, enfocat en la investigació, que prioritza el pensament projectual basat en el temps.
El seu treball abasta una àmplia gamma d’escales i contextos, explorant com l’arquitectura pot respondre i actuar en un món definit pels límits ambientals, els sistemes interrelacionats i les temporalitats estratificades. Bonnice i Jankovic són professors d’arquitectura, docència i recerca, a la Universitat de Melbourne i a la Universitat RMIT, respectivament.
Additions and Adaptations
Un error persistent és que l’arquitectura és impermeable al món natural, independent de les forces ecològiques. En realitat, cap edifici està segellat; cada artefacte està interconnectat amb els corrents d’aire, els patrons meteorològics, el creixement de les plantes, la vida microbiana i el pas del temps. En una època de transició ecològica, l’arquitectura ha de resistir l’impuls de dominar o controlar aquestes dinàmiques, i convertir-se en un mediador, un que reconegui la interdependència i doni forma a les relacions de convivència.
El taller s’organitzarà a través d’actes de detecció i creació a través de Barcelona. Els participants experimentaran amb eines i tècniques per revelar condicions oblidades a través d’enregistraments audiovisuals temporals, de la detecció ambiental i el mapatge de la biodiversitat utilitzant l’aplicació iNaturalist. Això informarà una representació que capturi fluxos d’energia, matèria i interrelacions; no com a punts finals sinó com a dispositius d’especulació, situant l’arquitectura com a part d’un sistema més ampli.
Des de la detecció, el workshop passa a la fase d’assemblatge. Els participants treballaran ràpidament, experimentant a través de petites intervencions que recolzen tant la vida humana com la no humana. Aquests prototips provaran com l’arquitectura i la infraestructura dissenyada per als humans també poden servir a d’ altres essers, per retenir l’aigua en condicions de sequedat, proporcionar ombra per als briòfits, crear superfícies d´ancoratge per als líquens, o oferir perques per als ocells, i esquerdes per als insectes.
