Ser i esdevenir arquitectes en un món canviant

Què significa ensenyar arquitectura quan el mateix terreny de la pràctica es troba en transformació constant sota els nostres peus? En aquesta sessió, els codirectors de la Comissió d’Educació en Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), Ashraf M. Salama i Selma Harrington, presenten conclusions clau d’un conjunt de treballs que ha anat redefinint silenciosament la nostra comprensió de l’educació arquitectònica a escala global.

La sessió es basa en l’esforç col·laboratiu dels membres de UIA EDUCOM (2023-2026), exemplificat per l’exhaustiva Enquesta Global d’Escoles d’Arquitectura, l’Estudi Pilot dels Sistemes d’Educació en Arquitectura, la sèrie internacional de seminaris web “Visions i Tendències per al Futur de l’Educació en Arquitectura”, i els resultats de la tercera edició del Premi UIA a la Innovació en l’Educació en Arquitectura.

Ofereix un retrat empíric i crític sense precedents de l’estat de la pedagogia arquitectònica a escala global, així com de les seves dificultats per mantenir el ritme dels canvis. L’assessora de la UNESCO, Jana Revedin, s’hi incorpora per abordar la rellevància canviant de la Carta UNESCO-UIA per a l’Educació en Arquitectura, un document fonamental les ambicions del qual es veuen cada vegada més posades a prova per la realitat de currículums fragmentats, la disrupció tecnològica i la creixent complexitat de les demandes socials.

Aquesta sessió no s’ha d’entendre com un informe de progrés, sinó com una provocació. Pot l’educació en arquitectura mantenir-se coherent sense esdevenir conservadora? Pot assumir la transformació sense perdre la seva identitat disciplinària? I pot la comunitat global d’educadors anar més enllà de les preocupacions locals per construir una visió compartida de la formació arquitectònica adequada a un món en crisi?

La sessió estableix les bases, afronta les contradiccions i obre un debat crític que s’estendrà al llarg de la propera dècada.