Arquitectura en paisatges multiespècie

Els sòls, els sistemes hídrics, la vegetació i els habitants no humans configuren contínuament els espais que ocupen els humans. En aquesta condició entrellaçada, l’arquitectura i el paisatge actuen com a mediadors entre espècies, infraestructures i comunitats. Les pràctiques de disseny aquí presentades es relacionen amb els sistemes vius com a col·laboradors, creant entorns que afavoreixen la coexistència, la formació d’hàbitats i la continuïtat ecològica, alhora que fomenten la cura, l’adaptabilitat i relacions a llarg termini a través de diferents escales territorials.