Cures i transformació sistèmica

Plantejada com un diàleg, aquesta sessió explora l’arquitectura com una pràctica social i espacial arrelada en la cura, l’ètica i la responsabilitat climàtica.

A través de perspectives feministes, humanitàries i basades en la recerca, aquest intercanvi considera com l’arquitectura pot qüestionar els models professionals dominants i proposar noves formes d’empoderament col·lectiu, convivència compartida i responsabilitat material. Travessant diversos contextos globals, la discussió destaca la capacitat de l’arquitectura per desplaçar-se de l’espectacle a la solidaritat, de la producció d’objectes a la construcció de sistemes, i d’intervencions aïllades a pràctiques socialment transformadores i ecològicament sensibles.