Friccions vernacles: entre el coneixement ancestral i l’experimentació contemporània

Treballant des de contextos diferents però convergint en preocupacions compartides, aquesta sessió examina com el coneixement vernacle pot continuar sent operatiu avui sense convertir-se en una cita estilística, tractant les cultures constructives heretades —materials, tècniques i intel·ligències climàtiques— no com a formes a imitar, sinó com a marcs per editar, provar i recalibrar.

En el treball de Ted’A Arquitectes i Leopold Banchini, la restricció esdevé un motor actiu: les economies de recursos, l’adaptació ambiental i les tradicions artesanals es tradueixen en decisions precises sobre proporció, assemblatge i detall, de manera que la construcció es llegeix menys com a resolució de problemes i més com una sintaxi arquitectònica.
A partir d’aquí, la discussió es pregunta fins a quin punt les lògiques constructives establertes poden ser portades al límit abans que es produeixi una transformació, i quins tipus de continuïtat encara són possibles quan els sistemes s’estiren, s’hibriden o es redueixen a l’essencial. La pregunta final gira entorn de l’expressió: com la contenció, la superposició i la tècnica poden portar significat —i, de vegades, fins i tot caure en l’ornament.