Treballar des del genèric

Treballant entre la pràctica construïda i la representació digital, aquesta sessió explora com l’arquitectura aborda allò ordinari com un terreny crític més que com una limitació. Un lleuger desplaçament —formal, constructiu o visual— és suficient per desestabilitzar-lo: en Yanfei Architects, els paisatges banals produïts per l’eficiència econòmica i les lògiques constructives quotidianes esdevenen un camp des del qual llegir i reconfigurar l’entorn contemporani a la Xina; en Éric Lapierre, les tipologies i convencions es desplacen just el necessari per produir una sorpresa que es manté en el temps; en Jean-Jacques Balzac, les imatges generades digitalment introdueixen un lleu desajust en entorns recognoscibles, alterant-ne la lectura i fent visibles els seus codis. En conjunt, la sessió examina com petites desviacions dins del quotidià poden produir nous significats arquitectònics sense recórrer a l’espectacle.