La imatge com a evidència d’allò ordinari

La fotografia esdevé una manera de construir registres d’allò ordinari i, a través d’ells, una posició sobre la ciutat. En l’obra de Takashi Homma i Maxime Delvaux, els espais quotidians, les infraestructures menors, els marges, les rutines i les escenes repetides poden descriure un lloc amb més precisió que no pas les seves fites, mentre que la seqüència, la distància i la constància transformen l’observació en una forma d’escriptura urbana. El terreny comú és metodològic: mantenir-se a prop del que ja hi ha, fotografiar el canvi sense espectacle i deixar que una acumulació d’imatges ordinàries esdevingui retrat i diagnosi.