Marina Otero
La Dra. Marina Otero Verzier és arquitecta i investigadora. És Professora d’Arquitectura a Harvard GSD. Otero també dirigeix la clínica Data Mourning a GSAPP, centrada en la intersecció entre infraestructures digitals i catàstrofe climàtica, per invitació del Degà Jaque.
El 2022, Otero va rebre el Wheelwright Prize de Harvard per un projecte sobre el futur de l’emmagatzematge de dades. Va col·laborar amb el DIPC Supercomputing Center en models alternatius per a l’emmagatzematge de dades, incloent-hi Computational Compost. A Xile, va contribuir al primer Pla Nacional de Centres de Dades amb “Resistencia SocioAmbiental – Quilicura” i altres comunitats en primera línia que resisteixen l’extractivisme.
Otero és autora de En las Profundidades de la Nube (2024), un llibre que proposa nous paradigmes i estètiques per a l’emmagatzematge de dades en l’arquitectura, la preservació i la cultura digital. Anteriorment va dirigir el Màster en Social Design a Design Academy Eindhoven (2020–2023) i va ser Directora de Recerca a Het Nieuwe Instituut (2015–2022).
El seu treball curatorial inclou Opera Aperta (menció especial, Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025), Wet Dreams (2024), Compulsive Desires (2023) i Work, Body, Leisure (Pavelló Holandès, Biennal d’Arquitectura de Venècia 2018). És coeditora de Automated Landscapes (2023), Lithium: States of Exhaustion (2021), More-than-Human (2020), Architecture of Appropriation (2019) i After Belonging (2016). Otero és membre del Comitè Assessor d’Arquitectura del Museo Reina Sofía.
