Silvia Federici

Nascuda a Parma (Itàlia) i establerta a Brooklyn (NYC), Silvia Federici és investigadora feminista, filòsofa, historiadora, escriptora i activista, amb una contribució de dècades a la teoria i la pràctica de les lluites entorn de la reproducció social, el gènere, el treball i els comuns.

El 1972 va cofundar el International Feminist Collective, que va impulsar la campanya Wages for Housework, qüestionant l’estatus i la remuneració del treball domèstic. Ha estat membre del Midnight Notes Collective. El 1990, la seva publicació The New Enclosures va plantejar la qüestió d’una nova onada d’acumulació capitalista a escala planetària. Després d’experimentar a Nigèria els efectes de la globalització, va cofundar amb George Caffentzis el Committee for Academic Freedom in Africa (CAFA) el 1991, per donar suport a les lluites dins de les universitats africanes.

En la seva obra més influent, Caliban and the Witch: Women, the Body and Primitive Accumulation (2004, traduïda a més de 15 llengües), il·lumina un procés clau ignorat tant per l’anàlisi de Marx sobre l’acumulació originària com pel concepte de biopoder de Foucault. Caliban presenta la caça de bruixes com un mecanisme de coerció sobre l’autonomia de les dones i com un aspecte continu de l’acumulació capitalista sobre la capacitat de reproducció social, encara present avui.

En la 1a Trobada Internacional Feminista sobre Caça de Bruixes, celebrada a Madrid el 2022, Silvia va afirmar: “La caça de bruixes no va acabar als segles XVIII i XIX; ha continuat a tots els països a través de la colonització.”