Paisatges desapercebuts

L’atenció dedicada a condicions espacials sovint ignorades connecta aquestes contribucions, cadascuna examinant com els entorns quotidians adquireixen significat a través de l’observació, la documentació i la reinterpretació.

Els estudis dels intersticis urbans a Metro Manila posen en primer pla nínxols informals com a espais actius d’esdevenir urbà, mentre que els arxius visuals d’entorns vernacles mediterranis situen edificis modestos com a recursos culturals vius, en lloc de teixits prescindibles.

Exploracions paral·leles de l’estètica quotidiana i de construccions vernacles, com els colomars comunitaris a Kutch, també consideren les pràctiques espacials ordinàries com a portadores de coneixement ambiental i continuïtat social. En conjunt, la sessió reflexiona sobre com documentar, observar i rellegir allò familiar pot obrir imaginaris arquitectònics alternatius, arrelats en realitats existents.