Arquitectura relacional: proporció, tancament, obertura

L’arquitectura s’aborda aquí a través d’una sensibilitat afinada a la proporció i a les relacions espacials, en la qual l’ús de mitjans mínims revela intensitats inesperades. En lloc d’adherir-se a sistemes predefinits, aquestes obres es relacionen amb lògiques constructives heterogènies de caràcter obert, recomposant elements disponibles sense jerarquies dogmàtiques. L’estructura, el tancament, l’expressió material, la geometria i una dimensió precisa de les coses s’equilibren acuradament per produir una percepció específica i transcendent. Aquesta condició oberta i lleugera no representa una reducció, sinó una calibració sensible de les relacions orientada cap a la generositat, l’apropiació espacial i l’entorn.