Arxius planetaris: memòria, temps geològic i imaginació ecològica

L’arquitectura es desplaça de la construcció cap a la ressonància, incorporant el cinema com un mitjà a través del qual afloren la memòria planetària i el temps geològic. Estrats glacials, ficció especulativa i imaginaris ecològics s’entrecreuen per dissoldre narratives antropocèntriques. Es planteja una aproximació a l’espai com a temporal, afectiva i interescalar, on la consciència s’estén més enllà d’allò humà i l’arquitectura esdevé un dispositiu per detectar arxius planetaris i assajar futurs ecològics.