L’aigua com a infraestructura comuna

L’aigua s’aborda com a infraestructura comuna a través del concepte d’hidrocomuns, entès com un marc espacial, ecològic i cívic. Projectes que treballen amb la memorialització de les aigües pluvials, la restauració de les planes d’inundació, els aiguamolls forestals i la reconstrucció posterior a desastres replantegen els sistemes hidrològics com a substrats col·lectius. L’aigua emergeix com un agent estructurador del territori, la memòria i la resiliència, que requereix enfocaments de disseny capaços d’integrar processos ambientals, espai públic i governança compartida.