Territoris extractius: geopolítiques materials i ecologies de la resistència

Els paisatges minerals s’aborden com a ecologies polítiques configurades per l’extracció, les infraestructures i les logístiques planetàries. Des de salines de liti i territoris de terres rares fins a xarxes de subministrament de mineral de ferro i la cultura visual del desert, aquestes contribucions posen de manifest com la transició energètica reconfigura els sistemes hídrics, les cosmologies indígenes i la pràctica arquitectònica. L’extracció apareix no com una indústria distant, sinó com un règim espacial que exigeix responsabilitat material i reciprocitat ecològica.