ZAV
ZAV és un estudi d’arquitectura amb seu a Teheran, fundat el 2006 per Mohamadreza Ghodousi i el seu antic soci Parsa Ardam. Després de la sortida d’Ardam de l’estudi, Fati Rezaei i Golnaz Bahrami s’hi van incorporar com a associades, i més recentment Sheila Ehsaei. L’estudi explora com la innovació arquitectònica pot encarnar la resiliència davant de reptes sociopolítics i econòmics, incorporant processos que van més enllà dels límits convencionals de la disciplina.
ZAV s’inspira en pràctiques tradicionals iranianes d’enginy, com la fabricació de catifes, que transformen recursos simples, disponibles i sovint passats per alt en productes valuosos, acceptant les imperfeccions i les realitats que reflecteixen. Aquest enfocament és autosuficient i arrelat al present—en l’aquí i ara.
ZAV va obtenir reconeixement nacional amb Barbad Fruit House (2008, publicat a The New York Times) i Pedari Guest House (2011), consolidant-se com un estudi jove amb una veu pròpia. En els anys següents, es va convertir en una figura destacada de l’escena arquitectònica alternativa a l’Iran amb projectes com Habitat for Orphan Girls (2014), Farsh Film Studio (2017) i Rong Cultural Center (2017), treballant arreu de l’Iran i col·laborant amb comunitats locals i subcultures.
Després de rebre diversos premis internacionals, ZAV va obtenir reconeixement global amb MAJARA Residence (2020). La iniciativa Presence in Hormuz—que inclou el complex Majara i projectes de regeneració comunitària a l’illa de Hormuz—va ser guardonada amb l’Aga Khan Award for Architecture el 2025.
