I. TEMPS — Sobre l’esdevenir
El futur no pot continuar esperant. Arriba tard.
És l’únic punt de partida honest que ens queda per construir. Cada acte de construcció ha de combinar de manera intel·ligent la tecnologia i el coneixement tradicional.
II. MATÈRIA — Contra la tabula rasa
Declarem que allò que ja existeix és el primer material de projecte.
Tota intervenció constructiva ha d’assumir la responsabilitat del seu cost global.
III. VIDA — Més enllà de l’humà
Declarem que ja no podem continuar sent antropocèntrics; no som els únics habitants del planeta.
IV. JUSTÍCIA — L’habitatge i el bé comú
Declarem que l’habitatge és un dret, no un mer rendiment econòmic.
Aquest dret no és negociable.
V. ESCALA — Accions locals, conseqüències planetàries
Declarem que tota acció de construir té conseqüències que van més enllà dels seus propis límits.
Les accions locals també tenen conseqüències planetàries.
VI. SIGNIFICAT — Més enllà del que és necessari
Declarem que la qualitat i la bellesa no són privilegis, sinó allò que la professió ha de garantir per a totes les persones.
La història no preguntarà què vam redactar a Barcelona. Preguntarà què vam ser capaços de construir gràcies a això.
El planeta no negocia. El col·lapse climàtic, la guerra, els desplaçaments forçats i una acceleració tecnològica que avança més ràpid que la mateixa professió no són temes per debatre en un congrés. Són les condicions sota les quals opera avui l’arquitectura. Cada decisió de forma deixa una empremta mesurable. Un material ja representa una xifra de carboni. Una tipologia d’habitatge ja és una estadística de qui sobreviurà a la pròxima onada de calor. Una implantació sobre el territori suposa un espai que es pren —o es preserva— per a altres espècies. El que segueix són sis declaracions — no observacions, no reflexions. Posicionaments. Les subscrivim com una professió que ha decidit deixar de descriure la crisi per començar a respondre-hi.