Arquitectures de resiliència: comunitats entre fronteres rurals i urbanes

Organitzada com una sessió conjunta, aquesta xerrada replanteja l’urbanisme a la Majoria Global examinant la coexistència de formes permanents i temporals dins la ciutat. Explora com la informalitat, la migració, el clima i les pràctiques quotidianes configuren entorns urbans que operen més enllà dels models de planejament fixos. En entendre les ciutats com a sistemes dinàmics i estratificats, la sessió qüestiona les nocions convencionals de permanència, destacant l’adaptabilitat, la temporalitat i la resiliència com a condicions clau per a futurs urbans més inclusius, sensibles i socialment fonamentats. Aquest debat se centra en Àsia i examina la resiliència arquitectònica davant dels desenvolupaments de tabula rasa. Posa de relleu pràctiques que vinculen projectes contemporanis amb l’arquitectura rural tradicional, valorant els coneixements locals, els materials i les estructures comunitàries com a motors de continuïtat. Els territoris rurals es presenten com a sistemes culturals i ecològics vius. A escala urbana, principis similars orienten intervencions a la ciutat que reinterpreten la densitat i la vida col·lectiva, proposant futurs adaptatius i socialment arrelats al llarg del continu rural-urbà d’Àsia en l’actualitat.