Plaer i coreografia

El so, el territori i l’atmosfera col·lectiva esdevenen punts d’entrada compartits per repensar la pràctica espacial més enllà de l’objecte.

La recerca sobre entorns jamaicans i amazònics es presenta a través d’un format sonor performatiu que entén l’escolta com una manera de llegir el paisatge, la memòria cultural i la transformació ambiental, mentre que projectes com Discoteca de Playa exploren com la música, les infraestructures temporals i els rituals socials generen situacions espacials per si mateixes.

En tots aquests enfocaments, l’arquitectura opera menys mitjançant la producció de forma que mitjançant l’Attunement [sintonització]: percebent ritmes, climes i pràctiques col·lectives per comprendre com l’espai es produeix, s’habita i es reinterpreta contínuament.