Petra Blaise

Una pràctica transdisciplinària i compromesa políticament, modelada per ecologies more-than-human [més-que-humanes], emergeix en el paisatge, l’art, l’activisme i la recerca. Els ponents exploren com el disseny revela relacions ecològiques i socials ocultes, negocia el poder i implica els sistemes vius. Més enllà de la resolució tècnica de problemes, l’arquitectura emergeix com una pràctica crítica i col·laborativa que opera en condicions ambientals incertes i contestades.